Hem arribat a la fi del projecte ADHARA. Aquest novembre farà un any que vam iniciar aquest llarg camí que ara està a punt d’acabar. El personatge de l’Alba, la protagonista, ens ha acompanyat durant aquest procés. L’hem fet passar per crisis artístiques, experiències esotèriques fins al punt d’arribar a dubtar dels seus propis sentits. Tot acompanyat per moviments forçats i travellings de la mà d’una música irritant. ​Amb aquestes conclusions volem englobar  tant les idees, els conceptes, els projectes de futur i les vivències que ens han portat fins aquí.

​

Som una generació que s’ha acostumat a tenir en un sol click un ventall immens de contingut cultural. Especificament al cinema tenim moltes plataformes amb infinites propostes, a diferència d’abans que només es tenia accés al contingut que retransmitien les cadenes de televisió o les projeccions a les grans sales. Aquest avantatge a provocat als joves creadors la possibilitat d'aprendre i inspirar-se gràcies a aquesta gran xarxa de continguts. Nosaltres ens hem inspirat en moltes obres audiovisuals, alguns títols que han tingut forta repercussió sobre Adhara han sigut: Cleo de 5 a 7, Euphoria, Dark, Stranger Things i Emma. En aquest curtmetratge es pot veure una fusió molt maca entre els nostres gustos, cada una a aportat el seu estil i influències per formar el nostre propi estil conjunt. 

 

​Un altre fet positiu que ens ha aportat aquesta ràpida era del internet i la comunicació és que hem pogut donar a conèixer el nostre projecte amb facilitat. En aquest cas el compte de Instagram ens ha servit de gran ajuda ja que hem anat compartint com estava avançant el projecte i les novetats que sorgien. Els nostres seguidors també ens han ajudat a compartir el contingut i arribar així a més gent. Youtube també ha tingut un pes important, ha sigut on el curtmetratge Adhara ha estat publicat de forma oficial.

 

Tot i tenir experiència prèvia aquesta oportunitat ens ha ajudat a tocar tots els àmbits que es requereixen per confeccionar una obra audiovisual completa. Primer de tot vam haver d'aprendre a codirigir un projecte. Va ser difícil trobar una història que ens agradés a les dues i estructurar-la de forma que totes estiguéssim d’acord. El procés de fer el guió va estar interromput pel confinament total, aixó no ens va impedir seguir endavant i vam escriure tot el curt tancades a casa. Com passa en tots els rodatges, nosaltres també vam tenir entrebancs. La pandèmia, esmentada anteriorment, ens ho va dificultar tot molt més de lo esperat. Finalment vam poder filmar a finals d’estiu quan la curva ja havia baixat. En quant a edició hem adquirit noves tècniques i en quant a publicitat ens hem vist involucrades en un procés total de màrqueting Amb aquesta experiència hem après a organitzar-nos un calendari i a la vegada a saber-nos modelar davant les situacions que te’l capgirin. 

​

​

El principal punt de millora que considerem és que hauriem pogut experimentar i arreglar els enquadraments i escurçar alguns plans. Després de veure el curt també pensem que el so podria haver estat millor. 

​

La sensació que ha quedat després d’acabar el projecte Adhara ha estat molt satisfactòria. L’estètica de la imatge ha donat els resultats que ens haviem proposat, fins i tot ha superat les nostres expectatives. També ens sentim orgulloses d’haver pogut aplicar els coneixements adquirits durant el batxillerat al nostre Treball de Recerca. L’experiència viscuda ens ha ajudat a conèixer-nos com a directores i a veure els projectes des d’un altre punt de vista. 

​

A partir dels resultats obtinguts hem decidit que podriem fer arribar el curtmetratge a més gent presentant-lo a diversos festivals i concursos. Una opció que actualment veiem accesible és presentar-lo al Festival Cine Base de l’ESCAC. Si Adhara agafès més reconeixement ens plantejariem entrar a les seccions juvenils dels festivals amb més renom com podria ser el Festival de Cannes.